DO Terra Alta

La DO Terra Alta se situa a sud de Catalunya, entre el riu Ebre i les terres del Matarranya (Aragó), i comprèn 12 termes municipals. La principal ciutat de la denominació és Gandesa. Va ser reconeguda com a DO l'any 1972 i és una de les set denominacions d'origen històriques de Catalunya. Té una tradició vitivinícola gairebé mil•lenària (l’Ordre del Temple a través dels Costums d’Orta, de 1296, i els Costums de Miravet, de 1319, ja deixava constància del conreu de la vinya i la producció de vi a la contrada). La DO la formen uns municipis amb vida i identitat vitivinícola pròpia, el patrimoni familiar de vinyes i cellers (sovint associat al cooperativisme). Possiblement, i malgrat la importància i qualitat dels vins negres, el testimoni més evident d’aquesta cultura cal buscar-lo en el vi blanc.

Durant la primera meitat del segle xix, el cèlebre escriptor Joan Perucho, i fins i tot Pablo Picasso, sabien que els vins de la Terra Alta es distingien entre verges o brisats (vins obtinguts per la fermentació de raïm blanc sencer trepitjat), tots dos blancs. Al llarg de la història s’havien fet populars els vins denominats com de Gandesa o de Batea, especialment blancs, però també negres. Més recentment, a mitjan anys noranta, la professionalització del sector vitivinícola a la comarca i la incorporació progressiva de l’excel•lència en aquesta cultura han fet de la DOTA un distintiu en constant evolució i millora.

En aquesta comarca la vinya es planta en terrasses naturals. Gaudeix de clima mediterrani, però amb forta influència continental, amb oscil·lacions tèrmiques entre els 6 ° C sota zero i els 38 ° C. La pluviositat és escassa, 350 mm anuals, de manera que se sol podar la vinya molt curta, perquè tingui un port rastrer que aprofiti la humitat del terreny. Hi predomina la producció de vi blanc, elaborat amb garnatxa blanca i macabeu.

Són potents, robustos, de gran cos i alta graduació, especialment els coneguts tradicionalment com vins brisats, que es vinifiquen com si fossin vins negres. Per als rosats i negres s'usa la carinyena, la garnatxa negra i la peluda. Hi ha també producció de vi dolç i mistela.

Ens remuntem a l'any 1647 per trobar el primer document escrit sobre la Garnatxa Blanca: "s'ha plantat vernatxa en una de les finques pertanyents a la parròquia de Gandesa". Garnatxa Blanca i la Terra Alta, formen un binomi inseparable i representa el 22% de la superfície de producció de la DO Terra Alta amb unes 1400ha plantades; això significa el 90% de la producció a Catalunya, el 75% de l'estat espanyol i es calcula que un terç de la producció mundial se centra en aquesta comarca.

Un fet important que explica la bona adaptació de la Garnatxa Blanca a Terra Alta és la climatologia, de mediterrani interior amb influències continentals, abundant insolació, escassetat de pluja i hiverns freds. Aquests aspectes climàtics no són cap problema per a la rusticitat de la Garnatxa Blanca, a canvi, fan que les plantes s'adaptin sense problemes i tinguin una excel·lent maduració del raïm.

Si féssim un mapa alternatiu de les varietats de raïm secretes per denominació d'origen, a Terra Alta apareixeria la Morenillo. Desconeguda, escassa, injuriada per alguna de les qualitats -poc color o baix grau alcohòlic- que s'exigien en dècades passades, avui viu el seu particular ressorgir. De la Morenillo es poden trobar ceps gairebé centenaris a la comarca i és una varietat que s'adapta perfectament a la climatologia i al terroir de la DO. Morenillo és una varietat de poc grau i poc color, que aporta molta acidesa als vins, així com una gran quantitat d'aromes primaris.

La varietat 'Empeltre' és la varietat principal i tradicional de la Terra Alta, 10.000 ha són presents a la zona. Una de les varietats més estimades gràcies a l'elevat contingut gras i l'excel·lent qualitat dels seus olis. Aquesta varietat és fruit d'una evolució natural. És un dels tipus d’olivera més antics d'Espanya. Pot arribar a una gran envergadura, encara que la seva capacitat d'arrelament és baixa, el que obliga a practicar l'empelt com a principal mètode de propagació. De fet, sembla ser que el seu nom deriva de la paraula catalana "empelt". Les seves fulles són de color verd fosc i molt brillants; les seves olives de tonalitat negra atzabeja. Les olives tenen un rendiment gras al voltant del 18,3%. La maduració dels seus fruits és primerenca, des de la primera setmana de novembre a la primera de desembre. El seu oli és de textura fluida, amb una olor afruitat suau i de sabor delicat, dolç i una mica ametllat. Gairebé mai presenten amargor ni picor. Són olis molt agradables en boca, molt dolços i suaus.