L'Edifici

Projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell, el Celler Cooperatiu de Gandesa és considerat avui una de les Catedrals del vi i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional i una de les set meravelles de Catalunya. La seva visita és obligada des de la vessant arquitectònica i per conèixer el nostre passat vitivinícola i el territori de la Terra Alta en concret. L'edifici va ser encarregat el 19 de febrer de 1919 a l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí i Puig i Cadafalch. El celler per l'elaboració de vins va ser acabat el mes de gener 1920. Quan les primeres obres del celler eren tot just finalitzades, li encomanaren fer-ne una ampliació en un solar situat a l'altra banda del camí posterior.

D'aquest segon projecte es construïren els dipòsits subterranis i el molí d'oli, i la resta s'acabà sense participació de l'arquitecte. El molí d'oli es va acabar el mes de novembre de 1920. El 1980, l'arquitecte Manuel Ribas i Piera, seguint el projecte de Martinell, construí una taverna a la part posterior (és l’actual rebedor de visites i zona d’oficines).

Un edifici innovador

El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.

Restauració

Durant 2011 es va iniciar la rehabilitació de l'edifici i al març de 2014 es van inaugurar les obres. La restauració va ser finançada per La Caixa. Durant el procés de rehabilitació es va actuar tant sobre les façanes exteriors com les interiors, on també s'hi van reconstruir tots els paviments continus interiors. També es van fer obres de rehabilitació dels dipòsits d'aigua, la impermeabilització de les cobertes i l’adequació de totes les instal·lacions.

Gran catedral del vi

Una catedral del vi és, en l'àmbit català, un celler cooperatiu amb nau de gran envergadura construït a l'estil modernista aproximadament entre el 1910 i el 1920. La denominació va ser creada per Àngel Guimerà per referir-se, inicialment, al Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí i es va estendre posteriorment al Celler Cooperatiu de Gandesa i d'altres cellers similars. El cos central està format per dues naus de tines cobertes amb arcs parabòlics i voltes de maó i arcs perpendiculars a la porta d'entrada. Les dues naus estan cobertes a diferent altura, fet que permet l'entrada de llum i una menor dimensió de les voltes de coberta. Després de les dues naus centrals hi ha una tercera, més alta i estreta, coberta amb volta tradicional on es realitza la recepció del raïm.

A l'exterior, al costat de la carretera, unes marquesines de formigó armat cobreixen les tremuges on entra el raïm. Sobre el mur exterior de la nau de recepció es recolzen els dos dipòsits d'aigua, similars als campanars de les catedrals, un d'ells situat en un angle i suportat a partir d'un enginyós peu d'obra. Com a decoració hi ha diverses gàrgoles de ceràmica esmaltades en verd, petites rajoles que decoren els dipòsits i l'escut de l'entitat, realitzat pel ceramista Xavier Nogués amb rajoles vidriades, situat a l'angle de l'edifici (destruït durant la guerra i substituït per una reproducció de menor qualitat).

Les grans dimensions i els dipòsits d’aigua com a campanars, fan que aquestes construccions es coneguin com a catedrals del vi. L’edifici és un Bé Cultural d'Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, i una de les Set Meravelles de Catalunya escollides l'any 2007.