La Història

Per iniciar la història de la Cooperativa cal remuntar-se a principis de segle XX. El 1901, les vinyes de Gandesa van quedar arrasades per la fil·loxera. Els agricultors van apostar llavors per plantar vinyes amb arrel americana i per produir vi, i per aquesta finalitat necessitaven cellers. Coincidint amb aquesta situació es va apostar pel cooperativisme agrari com a forma d'augmentar la implicació dels pagesos evitant l'emigració de la població cap a les ciutats i també per la millora de l'escola pública per formar a tots els habitants de la vila.

48 famílies, 20 pessetes, 50 quilos

Així es funda la Cooperativa agrícola amb 48 famílies entre les quals predominen els propietaris de propietats mitjanes. L'acta fundacional exposava les condicions per associar-se a la Cooperativa: ser del poble i aportar 20 pessetes i terres (si no en tenien, aportaven el seu treball) i havien de pesar més de 50 quilos, per evitar així el treball de menors.

Un préstec i un bon arquitecte

Els primers socis van hipotecar terres i propietats per demanar un crèdit al Banc de Valls. El 19 de febrer de 1919, Josep Maria Serres (fundador i primer president del ‘Sindicat’) i Jaume Fontanet (membre de la junta) van encarregar el projecte de construcció a l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. L’edifici es va fer amb la col·laboració dels cooperativistes que s’hi van implicar per aixecar-lo amb les pròpies mans.

Una història viva de fins a 700 socis

Al llarg de la història de la cooperativa 700 va ser el nombre màxim d'associats. Al final de la Guerra Civil molts agricultors van veure minvades les seves propietats i es van veure obligats a emigrar i la població va disminuir. Per tractar de salvar el negoci i de pas evitar la fuga d’agricultors es va plantejar elaborar un vermut, patentar-lo i comercialitzar-lo en ampolles petites amb un preu assequible.

L’edifici també s’ha transformat: les noves instal·lacions, ubicades en un solar adjacent al celler construït fa cent anys, han permès modernitzar processos i han alliberat l’espai modernista del gruix de l’activitat vinícola. Un espai, ara, destinat gairebé en exclusiva a l’enoturisme.