Audiovisita

Descripció de la sala i del procés d’elaboració original

Us trobeu a la nau alta, o sala de recepció. Aquesta nau toca a la façana de recepció del raïm. Darrera d’aquesta paret hi ha la plaça dels descarregadors, on es desarregava el raïm en una fossa enrajolada. Aquesta porta de fusta que veus al costat del número 2, dona a aquesta fossa. Des d’allà, el raïm accedia amb una cinta transportadora vertical i uns cubells fins l'interior de l'edifici, a través de les dues finestres més altes de la nau, que llavors no tenien vidre. 

Al planol de Cèsar Martinell, en color, que tens just al costat de la porta hi veuràs un dibuix de la cinta transportadora, i a sota, una foto recent de com s’abocaba el raïm. 

Un cop a dins de l’edifici, en una estructura alta que es trobava en aquesta sala i que ja ha desaparegut (però que pots veure a la foto), al raïm se li feia el despalillat: se li treia el pal, la rapa i el gra de raïm. Tot el que no era raïm, i es xafava. 

Un cop xafat passava directament a les tines, a través de canals. A les tines es feia la fermentació: un procés pel qual el llevat, les bactèries del raïm, es menjen, de manera natural, el sucre que conté el raïm, i el transforma en alcohol. Arribats els 39 graus (aquest procés natural produeix calor i gasos), els llevats moren i la fermentació s’atura. 

Després de la primera fermentació, es feien un sagnat, una “primera premsada” i el suc es baixava als trulls subterranis on es feia una segona fermentació. La pasta residual que quedava a les tines, la brisa, la pell del raïm, es passava per les premses mòbils, que pels carrils de terra es transportaven manualment fins la boca de cada tina de formigó. El suc del raïm amb pasta, es tornava a premsar, es feia una “segona premsada”, i de la premsa passava també als dipòsits inferiors. Aquella mateixa brisa, aquella pell, encara es feia passar per cofins d’espart, que amb una premsa feia una “tercera premsada”. Quan més premsat estava, menys qualitat tenia. 

Aquelles pells també es feien servir per la maceració dels vins negres: la barreja dels sucs i les pells perquè el vi agafi el color fosc.

Altres elements de la sala: des de la vinya fins l’ampolla i la copa. 

A l’esquerra de la porta hi veuràs un gràfic gran, en una paret darrera de màquines i aparells originaris, on veuràs quin és el procés del raïm des del mes de desembre fins que te’l prens en una copa. 

En un pódium blanc amb apolles hi trobaràs un llistat de les persones que han fet i fan possible tot aquest procés, els socis, els pagesos. Hi son tots els noms dels socis, i en negreta els presidents, del primer centenari de la Cooperativa.  

A sobre del panell hi veus els productes embotellats, que vam començar a elaborar a partir dels anys 70. Per cada ampolla que hi veus, hi ha moltes hores de cuidar el camp, i moltes hores d’elaboració, i la història de families senceres que porten més de 100 anys fent vi. 

A més, si mires cap al fons de la nau, on hi ha les tines, i mires cap a dalt, hi veuràs la silueta de les finestres interiors, pintades en blanc, que ha inspirat l’etiqueta de la nostra millor gamma de vins: els Puresa, vins monovarietals elaborats amb raïms de vinyes molt velles i seleccionades, i criats amb barrica. 

Anem ara a la sala de premses, on trobaras els punts 3, 4 i 5. Abans d’entrar a la sala, al marc de l’arc, a la dreta, hi veuràs dues fotos. En aquestes fotos veuras com les premses podien passar, a través dels rails, d’un costat a l’altre del carrer. També d’un costat a l’altre del carrer es decantava el suc del vi amb pells. 

Aquestes caixes de fusta, anomenades palots, han portat durant molts anys ampolles plenes amb productes de la Cooperativa, esperant el seu transport. Ara recullen elements gràfics de tota una vida fent vi. En un costat, hi veuras dos posters de propaganda de l’època de la guerra, dels dos bàndols. 

Al frontal, al primer bloc de fotos, s’hi veu la construcció del celler. Pots veure com hi van treballar indistintament homes i dones, carregant maons, ciment i pedres. Al bloc dos hi pots veure els primers anys de funcionament i fotos del 1939 quan l’exercit nacional entra a Gandesa. En el bloc 3, fotos de la vinya durant els anys 60. 

Al costat lateral, una pissarra original dels primers anys, un banc de la época i un anunci en un diari dels anys 20. 

La fil·loxera

La fil·loxera, un petit insecte que ataca les arrels dels ceps fins a matar-los, va arribar accidentalment a Europa l’any 1860 des d’un carregament de ceps que provenia d’Amèrica. Es va estendre en poc temps davant la impotència dels viticultors, que no tenien eines per a aturar-la. 

Quan la plaga de la fil·loxera arriba al nord de Catalunya al darrer terç del segle XIX, a la Terra Alta la vinya es converteix en el conreu principal, ja que permet cobrir el dèficit de vi a les zones infectades per la malaltia. L’escassetat de vinyes a altres zones fa que la darreria del segle XIX fos una època de bonança per la Terra Alta,  la calma perfecta abans de la tempesta. 

La fil·loxera arriba a la Terra Alta l’any 1899 i el 1902 ja ha afectat la totalitat de la comarca. Durant la primera dècada del segle XX, els peus dels ceps infectats es cremen i les vinyes es replanten amb peus de cep americà, resistents a la plaga.

Som una cooperativa

A principis del segle XX, l’empobriment que provoca la fil·loxera fa aparèixer actors que volen treure rèdit de la situació, com ara els comissionistes. Associar-se en cooperatives és vist com la millor forma d’assolir independència financera i comercial, i no dependre de bancs ni comissionistes. 

En ple Noucentisme, la creació de la Mancomunitat de Catalunya provoca una revifalla al país: es modernitza l’escola, es crea la xarxa de biblioteques, es normalitza la llengua i es fomenta la creació de cooperatives agràries per enfortir les comunitats locals de pagesos. Com més cultura té la gent, més difícil és que l’enganyin. 

En aquest context, el 19 de febrer de l’any 1919, quaranta-vuit famílies de Gandesa, decideixen unir-se per crear el Sindicat Cooperatiu de Gandesa. Aquestes eren les condicions per associar-se: ser del poble, aportar 20 pessetes i terres (o el seu treball) i pesar més de 50 quilos, per evitar així el treball de menors.

Tradició mil·lenària

El nostre territori té una tradició vitivinícola gairebé mil•lenària. L’Orde del Temple a través dels Costums d’Orta, de 1296, i els Costums de Miravet, de 1319, ja deixava constància del conreu de la vinya i la producció de vi a Gandesa. 

La Terra Alta té una vida i identitat vitivinícola pròpia. El cèlebre escriptor Joan Perucho, i fins i tot Pablo Picasso, sabien que els nostres vins es distingien entre verges o brisats, tots dos blancs. Al llarg de la història s’havien fet populars els vins denominats com de Gandesa, especialment blancs, però també negres. 

L’altitud, el sòl, el clima, els mètodes de collita i producció fan que els nostres vins i olis siguin únics. L’altitud dels cultius oscil·la entre els 350 i els 550 metres. Contem amb 17 perfils de sòl. Gaudim de clima mediterrani amb influència continental, amb oscil·lacions entre els 6 °C sota zero i els 38 °C. I contem amb el cerç i la garbinada i una pluviositat escassa. 

Setena meravella

L’edifici de la Cooperativa és una de les Catedrals del vi de Catalunya, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional i triat com una de les set meravelles de Catalunya, en votació popular l’any 2007 juntament amb la Sagrada Família,  la Seu Vella de Lleida, la Tàrraco romana, el centre històric de Vic, la Catedral de Girona i l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà.

L’edifici va ser encarregat a l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch. El celler va ser finalitzat el mes de gener 1920, i tot just acabat, es va realitzar una ampliació en un solar de l’altra banda del camí: es construïren dipòsits subterranis i el molí d’oli i les obres es van acabar el mes de novembre de 1920. 

El 1986, l’arquitecte Manuel Ribas i Piera, seguint el projecte de Martinell, construí una taverna a la part posterior (és l’actual rebedor de visites i zona d’oficines). Entre el 2011 i el 2014 el conjunt modernista va ser rehabilitat.

Edifici innovador

Martinell va fer una gran quantitat d’edificis destinats a fer vi i oli.  A Gandesa, la seva experiència sumada a la falta de recursos econòmics, va fer que avui tinguem un edifici amb força innovacions arquitectòniques que buscaven economitzar el pressupost i que el fan únic. 

Per exemple, aquí va suprimir la planta basilical i per això tenim un edifici de planta irregular i sense façana principal. 

També va prescindir de la fusta (encarida per la 1a Guerra Mundial) i de l’estructura a dues aigües: va emprar la volta catalana de quatre punts, que descansa sobre els arcs parabòlics de l’interior. A la coberta no hi ha teules, sinó un simple recobriment d’argamassa i calç. La volta catalana va permetre deixar petites obertures triangulars, a la part superior, que creen corrents d’aire  ideals per al vi i la sortida dels gasos de vinificació.

Amb Martinell treballaren l’enòleg Isidre Campllonch i el  tècnic oleícola Emili Rovirosa. 

Amb les nostres mans

La Cooperativa es va fundar el 19 de febrer de 1919 i les obres eren fetes al gener del 1920. Menys d’un any! Al novembre de 1920, acabaven també les obres del molí d’oli que van construir al costat del Celler. El cost total va ser de 200.000 pessetes, cinc vegades menys que altres cooperatives del mateix arquitecte. Per què es va construir tan ràpidament i amb tant d’estalvi?

Com no hi havia gaire socis cooperativistes amb capital, entre tots van aportar la mà d’obra per construir l’edifici. Les famílies que van fundar la Cooperativa van aixecar l’edifici amb les seves pròpies mans. 

En la construcció hi van treballar moltes dones, i només les càrregues més pesades es van reservar als homes. Quan avui veiem la delicadesa d’encaix, gairebé de teranyina que són les columnes buides que s’alcen tres pisos d’alt, hem de pensar en elles i saber que no es van dissenyar així per estètica sinó per estalviar maons.

Guerra a 100 metres

Entre la segona dècada del segle XX i l’esclat de la Guerra Civil, el ritme i el volum de quilos de raïm creix verema rere verema i es consoliden els processos de vinificació del propi vi. 

Així doncs, a la Cooperativa de Gandesa es comencen a comercialitzar els primers litres de vi brisat seguint els mètodes exportats de Bordeus i amb un control de qualitat poc freqüent durant els temps de la II República. 

Durant la guerra, la Cooperativa segueix funcionant amb normalitat fins a mitjans de  l’any 1937, quan la majoria de socis masculins han de marxar al Front. 

És en la seva absència, mentre a escassos metres s’està lliurant la batalla més transcendental i llarga de la guerra, que les dones de la Cooperativa prenen el timó del Celler i n’asseguren l’activitat durant més d’un any i mig, fins la fi del conflicte. 

El vermut ens salva

1939. Les vinyes son plenes de projectils, ferralla i cadàvers. Davant la desolació, els socis prenen una decisió que canviarà el rumb de la seva historia: patentar el vermut Terralta (elaborat des de 1932) i vendre’l en ampolles monodosi, amb un preu que els donava millor marge.

Van comprar una màquina embotelladora per 3.000 pessetes (un dineral). Les caixes per vendre el vermut les feia el fuster del poble per a 24, 36 i 100 ampolletes. L’any 1941 es va engegar una sonada campanya de màrqueting: van llogar una gran paret davant la Monumental de Barcelona i hi van pintar la imatge del vermut amb un cost... de 7.500 pessetes! Amb aquesta i altres accions vam aconseguir nom, visibilitat i prestigi.

Arran de la guerra mundial, l’any 1946 els socis deixen de poder importar espècies italianes per elaborar el vermut i comencen a utilitzar espècies autòctones. L’any 1954 un canvi en la llei fa que la Cooperativa vengui la patent i la formula del vermut a Cinzano, per 7.000 pessetes.

Ens obrim al país

L’any 1947 el deute per la construcció del celler ha quedat saldat. La nova via ferroviària que connecta la Terra Alta amb Tortosa (i aquesta, al seu temps, amb Barcelona i València) obre un ventall de possibilitats comercials fins aleshores desconegudes. 

Després que el famós vermut Terralta de Gandesa s’hagi exportat arreu del país i s’hagi convertit durant els anys quaranta en l’autèntic motor del Sindicat Cooperatiu, a mitjans dels anys cinquanta, coincidint amb l’inici de l’etapa aperturista del règim de Franco, també el comerç de l’oli o les ametlles esdevé una de les fonts d’inversió que sustenten el dia a dia del Sindicat. 

És així com durant la dècada dels anys cinquanta, seixanta i setanta s’augmenta de forma minsa però constant el nombre de socis de la Cooperativa.

3,2,1… a embotellar!

Fins els anys 70, tot el vi de la Cooperativa es venia a doll,  a granel, en les aixetes de la botiga. Només el vermut s’havia embotellat, fins aquell moment. 

A finals dels anys 70 del segle XX la Cooperativa pren la decisió de reformar i ampliar el Celler, iniciant unes obres que duraran tres anys i que el convertiran en un espai més modern, diàfan i àgil. En aquell moment, es crea una marca comercial pròpia, Gandesa de Vins, que permet comercialitzar els primers vins embotellats de la Cooperativa; al mateix temps, l’any 1982 la Generalitat de Catalunya crea la Denominació d’Origen Terra Alta, que posa l’accent en els valors del terroir. 

Garidells (el primer blanc fermentat en barrica), Cèsar Martinell, Varvall (el primer criança de la comarca, a finals del 80), Antic Castell, Meserols... totes son marques de la Cooperativa que van tenir molt èxit...  Del Varvall se’n va arribar a vendre entre 30.000 i 40.000 ampolles anualment.

Un celler pel s.XXI

Amb l’arribada del nou mil·lenni, la cooperativa va decidir fer un canvi tecnològic dràstic per adaptar-se als nous temps i, com sempre, es va portar a terme des de la innovació i la qualitat. El nou celler, creat de nou l’any 2002, disposa dels dipòsits d’acer inoxidable corresponents per cada tipus d’elaboració, refrigeració, sala de botes, zona d’embotellat i magatzem de producte acabat.

Amb un cost de 5 milions d’euros, el deute del nou celler va quedar saldat l’any 2021, gairebé vint anys després de l’inici de les obres. En aquesta revolució vam comptar amb l’ajuda de molts cellers del món, i universitats com la  Rovira i Virgili.

El celler original, projectat per Cèsar Martinell és un espai on ja no es vinifica (tret de la tina 14, que és la del nostre vinagre), i ara només acull visites. L’antic celler tenia gairebé 3 milions de litres en trulls subterranis de formigó. Amb el nou celler s’acullen 2.767.000 litres en tines d’acer.

Pluja de premis

Gran part de l’èxit dels nostres vins és que els fem a la vinya: escollim molt bé cada raïm i en fem un seguiment durant tot l’any.  Amb el nou celler es va notar un salt de qualitat però també amb l’inici d’una selecció més estricta. A l’arribada del raïm a la Cooperativa, es puntua i paga el raïm en funció de  la seva qualitat. 

La col·lecció actual de vins ha obtingut desenes de premis i bones puntuacions als premis Grenaches du Monde, als Vinari, a la Guia Peñín o a la Guia de Vins de Catalunya.  Malgrat ser molts socis, tenim un producte d’excel·lència, i el mot “cooperativa” mai més podrà ser associat a vi de baixa qualitat. Estem a l’alçada dels millors cellers del món. 

Puresa, Somdinou i Gandesola: tres marques fortes amb molts premis. Gandesola és la marca del vi de vinya jove. Somdinou, de vinyes de mitjana edat amb fermentació en bóta i criança. Els Puresa son vins monovarietals de raïm de vinyes de més de 50 anys, fermentats i macerats en acer inoxidable i criats en bótes de roure francès durant 12 mesos. 

Més de 100 anys d’oli

En acabar les obres del celler, el gener de 1920, els socis van demanar a l’arquitecte projectar un molí d’oli a l’altra banda del camí, que es va inaugurar el novembre de 1920. Justament 100 anys després, vam estrenar una nova gamma d’olis:  la Gandesoli Gold Collection, de collita primerenca i especialment seleccionada. 

La nova col·lecció, que inclou olis cupatge i monovarietals (arbequina i empeltre) en format premium per a taula, restauració, cuina i garrafes de 2 i 5 litres se suma a la gamma Gandesoli normal, que es presenta en format garrafa monovarietal de 2 i 5 litres. L’oli de la Cooperativa de Gandesa és Oli d’Oliva Verge Extra amb extracció en fred.

Des de 1920 fins els anys 90, vam elaborar tot l’oli al nostre propi molí, fins que les màquines van quedar obsoletes. En l’actualitat, els nostres socis cullen uns 220.000 quilos d’olives, que representen uns 40.000 quilos d’oli i elaborem, envasem i mantenim un estricte control de qualitat en instal·lacions de tercers. 

Tradició pròpia

Molt a prop de la Cooperativa es conserva l’olivera mil·lenària més antiga de Catalunya, testimoni de l’elaboració d’oli a la comarca des de fa centenars d’anys. 

La personalitat de l’oli de la Terra Alta ve determinada per la seva varietat principal, l’empeltre, varietat autòctona i tradicionalment cultivada a la zona, caracteritzada pel seu elevat contingut gras i l’excel·lent qualitat dels seus olis. És una varietat perfectament adaptada a sòls pobres, i resistent a la sequera i al fred. 

El procès d’elaboració ha variat tècnicament, però a la Cooperativa seguim mantenint els primers passos: la recepció, el control de qualitat i la selecció d’olives per a fer oli o per a envasar en format taula. 

Tot i que estan en desús, seguim conservant les sitges, les pedres de granit per molturar (a la plaça de la Cooperativa que dona a la carretera nacional),  els cofins d’espart per filtrar, les premses hidràuliques, la rentadora d’olives, etc. 

Puja les escales i dirigeix-te al punt 6. A mig camí de les escales, fixa’t en la fotografia del costat de la finestra gran. Com veus en el dibuix, aquesta finestra no era una finestra, sino una porta que havia de sortir a una gran terrassa que finalment no es va arribar a fer. 

Dirigeix-te al punt 6, el bosc de columnes de la Cooperativa.

Has arribat al bosc de columnes de la Cooperativa. Aquest espai, tan fotografiat i icònic de la Cooperativa, ens deixa fer-nos una idea de l’esbeltesa de l’estructura de l’edifici, i veiem els arcs que suporten aquesta gran catedral del vi. 

Aquesta planta era l’accés a les tines: per les tapes superiors de les tines es podía entrar per fer la neteja periòdica, etc. 

Et recomanem que facis un passeig amb calma per aquest bosc de columnes, que facis unes fotos o selfies i que abans de marxar, just a sota de les escales, firmis al nostre llibre de visites i ens deixis la teva opinió. 

Moltes gràcies pel teu temps i per la teva visita, esperem veure’t de nou molt aviat!