Avui iniciem, perquè els conegueu de primera mà, una sèrie d'històries sobre els socis de la Cooperativa de Gandesa, els veritables motors i raó de ser de casa nostra. Son uns 150 socis, propietaris d’unes 1.000 hectàries que produeixen 2 milions de quilos de raïm i també oliva i ametlles.

Avui és el torn de Vicent Soro. Ens explica que ell s'ha dedicat al camp des de sempre. Els seus besavis, els seus avis i els seus pares s'han dedicat sempre al camp, i a ell i al seu germà els ve de tradició familiar, només estroncada per la guerra civil.


El Vicent no s’hi dedica plenament (com ho fa, per exemple, el seu germà), però hi dedica el cap de setmana, les vacances i els festius. Entre el maig i el setembre s’hi dedica més, “al 200%”, ens diu, i busca gent que li ajuda.

A ell, del camp, li agrada tot. Per ell és una ensenyança de vida cada cop que hi va: esforç, feina ben feta, i a vegades també frustració quan cau una pedregada o una plaga deixa en mal estat les vinyes. La verema és el període més àlgid: “t'omple molt, la verema, quan veus tota la feina d’un any”

Tenen unes 14 hectàrees de terreny, repartides en finques molt petites i altres més grans, que tenen vinyes joves o d’altres més velles (em diu, per exemple, que el seu germà porta una vinya que té uns 100 anys!). La finca més petita que té, és d’uns mil ceps… son unes 0,3 hectàrees. M’explica que una hectàrea solen ser unes 2.500 o 3000 vinyes.


La finca que apareix a les fotos és una finca propera a la Cooperativa que es diu 'el Collet'. Per a ells, totes les finques tenen noms, segons la partida, segons la zona on es troben, per exemple, “les sendroses”,  “les serres”, “voravall", "Castellnou”, “Carrubes”…

De les vinyes que tenen, hi ha quatre hectàrees que tenen reg i les altres sense reg. El reg a Gandesa és una cosa relativament recent: n’hi ha des de fa uns quinze anys a la Terr Alta, i només s'usa l'aigua quan les plantes tenen el màxim estrès hídric, si de cas, una hora a la setmana. La tradició de la Terra Alta és de no regar. Ara bé, estem en uns canvis de temps que ho fan molt inestable tot. Aquest any, en concret, m’explica, no hi ha hagut saó profunda, és a dir, humitat més enllà dels 40-50 centímetres sota terra. A Gandesa hi ha un tipus de terra que s’apreta molt. Ara hi ha com una moda de no llaurar, m’explica, però en aquesta terra si no es llaura quatre o cinc vegades a l'any, per matar les males herbes i per intentar fer durar al màxim la humitat, es fa una crosta al camp que dificulta la vida.

Les varietats que ells tenen són, de raïm blanc, garnatxa blanca, macabeu i moscatell, i del negre, garnatxa negra, ull de llebre, cabernet sauvignon i carinyena. A vegades hi ha finques que tenen dues varietats o més, repartides en les diferents feixes o bancals del camp.

Sobre el vi de la Cooperativa en Vicent ens diu que “és el millor del món, és el que trobo més gustós i s’hi uneix el sentiment de ser cooperativista”.

Si li preguntem per diferencia que hi ha entre el vi de la Terra Alta i d'altres vins, ho té clar: diu que és “el cos i el sabor”, que omple més, que està tot més lligat.