Avui entrevistem la Maria López i en Javier de Riba, més coneguts com a Reskate. Normalment pinten murals de grans dimensions per tot el món, que es poden visitar a la seva web, però a la Cooperativa de Gandesa han treballat el format petit. Son els autors de les etiquetes dels vermuts Terralta i Pessigolla. En el cas del Vermut Terralta, han fet una reinterpretació de l'etiqueta creada pel cartellista Àngel Pallarés en els anys 30 del segle passat. Recentment han visitat la Cooperativa i hem aprofitat per conéixer-los millor. 


Per qui no us coneguin, qui sou vosaltres? A què us dediqueu? Quins son els vostres projectes més coneguts, o dels quals esteu més orgullosos?

Som Reskate, un col·lectiu artístic format per Minuskula (María López - 1980) i Javier de Riba (1985), artistes visuals de Donostia-San Sebastián i Barcelona respectivament. El nostre taller i estudi està al barri de Sants de Barcelona. Tenim formació com a dissenyadors gràfics i il·lustradors i la nostra feina inclou murals, il·lustració i disseny. Hem il·lustrat i dissenyat el  cartell  de les festes de la Mercè de Barcelona de l'any 2020, feina de la qual estem molt orgullosos, ja que el Javier és barceloní. Però ens resulta molt difícil triar un sol projecte. Podríem dir que sempre estem molt contents d'involucrar-nos en iniciatives que estan alineades amb la nostra visió i amb clients que confien en el nostre criteri i experiència.


Com definirieu el vostre estil? I la vostra manera de concebre l'art, el cartellisme?

La nostra feina té diverses influències, des de la retolació clàssica, el cartellisme dels anys 1910 - 1950 del segle XX i la cultura popular. Per nosaltres l'art, en el nostre cas els murals que fem a l'espai públic i les reproduccions d'aquests murals en paper mitjançant la tècnica de la serigrafia són medis per apropar la cultura a la gent. Concebem l'art com un llenguatge per representar i comunicar preocupacions actuals, generar debats i donar a conèixer fets del passat fent ús d'una estètica cuidada. Ja que creiem que encara que estem tractant temes de vegades polèmics, s'aconsegueix generar un impacte molt més positiu amb delicadesa que amb agressivitat. Tractem les feines de cartellisme quasi de la mateixa manera que les de muralisme, de fet els nostres murals són com cartells de gran format que en comptes de tenir una mida 50 x 70 cm poden fer 300 m2. El més important és identificar què volem expressar i sintetitzar-lo amb una il·lustració i una frase que ajudi a interpretar l'obra, però que no sigui molt literal. Ens agrada que la nostra feina pugui tenir diverses interpretacions. El cartellisme ha sigut i encara és una eina de comunicació molt potent, que traslladada a un format més gran pot generar una resposta en la gent molt valuosa.


Quins son els vostres referents? De quina tradició artística o "muralística" beveu?

Admirem molts artistes i companys muralistes com Escif (València), Aryz (Catalunya) o Marina Capdevila (Catalunya). Hi ha molt de talent aquí mateix. Gent que treballa per tot el món, més que a casa seva. Però com a referents més directes podem dir que ens inspira molt la publicitat retro des de la belle époque fins als anys 50. La gent normalment no pensa en com de saturat està l'espai públic d'anuncis. En sembla molt potent fer servir les mateixes eines visuals que la publicitat, però en comptes de fer-ho per afavorir a l'individu i als seus capricis, ho fem per representar històries, fets i preocupacions del lloc a on treballem per fer visible la seva identitat i posar en valor el bé común. Per això ens basem en quan la publicitat era maca i no agressiva com avui. Ens interessa guanyar terreny al gris i la brutícia de les ciutats per contribuir a fer-les més agradables.


Heu visitat la Cooperativa després d'un temps de voler-hi estar, què us ha semblat l'edifici? I el projecte? Què és el que més us ha agradat de la nostra història?

Estem encantats d'haver pogut visitar la Cooperativa de Gandesa. L'edifici és una meravella arquitectònica i ens va agradar molt aprendre que l'arquitecte Martinell tenia un gran coneixement del món vinícola i les seves necessitats quan va projectar l'edifici d'una manera tan funcional. També com va ser construït amb l'esforç de tot el poble, dones i homes. Ens sembla admirable com respecteu la tradició i el respecte en l'elaboració dels vostres productes i creiem que teniu un gran potencial per explotar i poder obrir-vos més per rebre el reconeixement que mereixeu. Teniu una història que cal ser explicada. Moltes marques joves s’inventen un concepte a l’hora de desenvolupar un producte i vosaltres ja compteu amb això i a més és ben real.


Què representa per vosaltres, que esteu acostumats a treballar grans parets per tot el món, dissenyar quelcom tan petit com una etiqueta?

Doncs conceptualment el fet de dissenyar una etiqueta no implica menys esforç que dissenyar un cartell o un mural. La part de recavar informació i dades per tal d'intentar sintetitzar una idea en una imatge és la part més important del procés. Després ve la fase de fer esbossos i un cop tant nosaltres com el client estem contents amb el camí, hem de treballar la il·lustració i fer proves d'impressió per tal que tots els elements siguin ben visibles un cop impresa a la mida real. En el cas del mural a més comporta molta feina física, però les fases prèvies són molt semblants.




Què ha respresentat per vosaltres redissenyar una etiqueta, la del Terralta, que va ser tant important (feta per un cartellista reconegut de l'època), per un producte que va representar tant per la Cooperativa?

Una feina de redisseny pot semblar més fàcil, ja que la feina conceptual està feta. Però la pressió i la responsabilitat són més grans. No volíem faltar al respecte a la bona feina que va fer l'Àngel Pallarès al seu moment. A més aquest producte va ser crucial a la postguerra, ja que va evitar la fugida de pagesos a les grans ciutats.


Com vau abordar el redisseny de l'etiqueta Terralta?

Creiem que de vegades és important actualitzar la imatge d'un producte i per tal de fer-ho vam afrontar l'encàrrec com una manera de retre un homenatge a l'artista original, al producte, a la dona i a la terra fent ús del nostre llenguatge artístic que com dèiem abans té influències retro. Era obligatori mantenir tots els elements, dona, raïm i edifici de la Cooperativa. Vam reordenar tot el disseny de manera que resultés més simètric. Vam afegir més lluminositat, limitar el nombre de colors i canviar la il·lustració de la Cooperativa per una visió frontal de la façana principal.




Com vau abordar el disseny de l'etiqueta-serigrafia del Pessigolla?

Per aquest disseny teníem llibertat creativa, alhora que pel client era importat que representéssim una dona i la frase "Vermut d'autora". Per sort el nom "Pessigolla" i aquesta frase ens van inspirar molt per desenvolupar la idea. Vam agafar una ploma com a element amb el qual es pot signar una creació i al mateix temps un objecte que a l'imaginari col·lectiu es fa servir per fer pessigolles. Per il·lustrar la dona ens basem en l'estètica publicitària modernista, però donant-li una actitud desafiant, activa i trapella.


Esperem que hagueu tastat el Terralta i el Pessigolla (el normal i l'especial). Us han agradat?

De moment hem provat només el Pessigolla normal i hem de dir que ens ha sorprés molt. Jo (María) soc de Donostia i allí tenim la tradició de prendre un pintxo d'aperitiu els caps de setmana molt sovint amb un vermut. Aquí també ens agrada molt prendre un vermut amb un bon pica pica en companyia. Aquest vermut Pessigolla és molt especial, es nota que porta espècies diferents de les que estem acostumats i resulta fresc i no massa dolç. Felicitats per la creació a vosaltres i a la Mariona Vilanova!


Esteu contents amb el resultat?

Estem molt contents no tan sols de com han quedat les ampolles sinó també de la confiança que heu posat en el nostre criteri i en la relació de col·laboració durant tot el procés de creació. Com dèiem abans, és molt bonic participar en projectes que es desenvolupen amb tanta passió, parlen d’història i representen valors tant importants com la cooperació el respecte a la terra.