Amb 35 anys, Josep Soro representa una nova generació de pagesos que ha decidit apostar pel camp i pel futur de la Cooperativa de Gandesa. Parlem amb ell sobre el relleu generacional, l'orgull de ser pagès, l'inconformisme i la passió per una terra que forma part de la seva vida des de petit.


Des de quan tens record d'anar a la vinya?

Diria que des que tinc memòria. Des dels quatre anys, més o menys.


Des de quan cultiva aquestes terres la vostra família i què significa per a tu?

Les terres les cultivem des de fa molts anys. Exactament no sabria dir-te quant, però algunes fa més de 100 anys que són a la família. D'altres les hem anat comprant al llarg del temps i també les hem cultivat. Per a mi significa esforç i orgull: saber que estàs continuant la història de la teva família i, sobretot, passió per fer allò que t'agrada a tu i als teus.


Has pensat deixar el camp? Quan vas prendre la decisió de quedar-t'hi? Per què? És una de les decisions més difícils de la teva vida?

Vaig estudiar un grau superior i em vaig posar a treballar, però els caps de setmana i totes les hores que podíem, jo i el meu germà, seguíem cultivant. Fa sis anys vaig prendre la decisió de dedicar-m'hi professionalment.

També s'ha de dir que, amb la COVID i les guerres, els productes han pujat molt i cada dia es fa més difícil, perquè el preu del fruit no puja. Sempre hi ha una part de tu que pensa a dir "fins aquí", però crec que l'amor pel que fas et fa ser més fort i seguir. Esperem poder continuar molts anys, tot i que hi ha moments difícils.


Què significa per a tu ser soci de la Cooperativa de Gandesa? Què en penses dels que us han precedit?

Ser soci de la cooperativa és un orgull per a mi. Saber que formes part d'una entitat de més de 100 anys, fundada amb suor i llàgrimes. Ets part del passat dels teus besavis i portes història amb el teu número de soci.

Crec que cada soci sent la cooperativa com casa seva, i això és, bàsicament, el que és: casa nostra. Espero que pugui continuar sent casa de tots.


Què significa per a tu fer les coses ben fetes a la vinya? Com definiries l'inconformisme?

Fer les coses bé és la clau. Sempre ho vols fer tot perfecte. També s'ha de dir que, a vegades, no tens més temps i no arribes, o el clima et fa la guitza, però sempre s'intenta fer de la millor manera possible.

L'inconformisme, per a mi, és anar a contracorrent. Si fas el mateix que fan els altres, no seràs mai millor. Ser inconformista significa voler millorar el que ja tens o trobar allò que encara et falta.


Què et van ensenyar els teus pares o avis sobre aquest ofici que encara avui continues aplicant?

El meu pare, els meus avis i, sobretot, el meu germà m'ho han ensenyat tot. Tot el que sé ho sé gràcies a ells. Sense ells no seria qui soc. Només els puc donar les gràcies.


Quins sacrificis hi ha durant l'any per arribar a una bona verema? Quin és el moment de l'any que més gaudeixes treballant la vinya i per què?

Hi ha molts sacrificis. Des que comença a brotar la nova anyada ja pateixes. Sempre estàs pendent de la meteorologia: si plourà o no, si caurà pedra, si espolsarà bé o no...

Jo gaudeixo molt del temps de la verema. Quan reculls el fruit sempre estàs content, si tot va bé, és clar. Però la poda d'hivern m'agrada moltíssim. Saber que talles per tornar a començar m'encanta.


Què és el que et fa sentir més orgullós de la teva feina?

Crec que, amb els temps que corren, per a una persona jove ser autònom agrícola és molt dur. La mentalitat de les persones ha canviat molt respecte a anys enrere. Has de tenir les coses molt clares i estar disposat a patir.

Crec que les noves generacions cada cop estan menys disposades a fer aquest pas, i poder dir "soc pagès" amb orgull és el que em fa sentir millor de la meva feina.


Quina és la lliçó més important que t'ha ensenyat la terra?

Uf... Pregunta difícil. Però diria que una de les lliçons més importants, també per viure i estar bé mentalment, és que, a la vida, per molt que facis les coses bé, hi ha coses que no depenen de tu i que no pots evitar.

La terra això t'ho ensenya moltíssim i et fa més fort.


Què no estaries disposat a fer mai, encara que et permetés produir més o vendre més?

Alguna cosa que pogués afectar negativament un altre pagès. No estaria disposat a guanyar més perquè un altre perdés.


Què t'agradaria que sentís una persona quan obre una ampolla de la Cooperativa de Gandesa?

M'agradaria que pogués entendre la passió i l'esforç que hi posa cada pagès, l'entrega i la dedicació que es fa al celler; que notés la història de la cooperativa i que, quan l'assaborís, sentís l'aroma de la terra.

I, sobretot, que la fes feliç i la fes gaudir.


Què li diries a un jove que dubta si prendre el relleu de la seva família?

Que s'ho pensi molt bé, perquè fàcil no ho serà. Però ser el teu propi cap i fer el que t'agrada, a vegades, no té preu. La llibertat del camp i la natura, si t'agraden, són magnífiques.


Què ha significat per a tu quedar-te a Gandesa i no anar a viure a una gran ciutat? Què significa poble per a tu?

Gandesa és vida. No m'agraden gens les ciutats; m'estressen moltíssim. Poder sortir de casa, fer quatre passes i ser al camp, veure vinyes, oliveres... La natura t'aporta moltíssim.

Gandesa és tranquil·la i ho tenim gairebé tot. Encara que estiguem en un racó de Catalunya, és el nostre racó de pau i felicitat. No es pot demanar més.